Cicle de cinema PANTALLA PAVELLÓ

Marges, límits i fronteres.
Relacions entre l’espai construït i les estructures socials

Explica Vitruvi en Els 10 llibres de l’Arquitectura que quan l’home va aconseguir dominar el foc i va veure que allò era bo va fer gestos a altres homes perquè s’unissin a ell. Un cop reunits, entorn de la calor i de la llum de la flama, van començar a desenvolupar el llenguatge per anomenar aquelles coses que tenien davant d’ells. Va ser llavors quan van necessitar assegurar la permanència d’aquesta trobada i van començar a construir al seu voltant, perquè aquest lloc i aquest foc quedés al resguard del temps i de les inclemències. Així va néixer l’arquitectura, amb la voluntat de fer perennes les comunitats. Però a més de tenir cura i protegir el que hi havia dins, les persones i el seu llenguatge, les seves lleis i les seves normes, l’espai construït establia també un límit i una frontera amb el què hi havia fora: allò salvatge, el que és desconegut, la foscor … els altres . L’arquitectura i la ciutat, més enllà del seu aspecte tècnic, és una solidificació de les estructures socials i les comunitats a les que alberga. La llei i la paraula articulen la comunitat i l’arquitectura i els seus murs la mantenen en l’espai i el temps, fent possible l’existència d’aquesta trobada.

En aquesta edició del cicle Pantalla Pavelló hem seleccionat una sèrie de pel·lícules en les què la relació entre l’espai construït, els seus límits i les seves fronteres, i els habitants que hi resideixen s’accentua i es revela en la seva màxima expressió.
L’arquitectura, i amb ella les ciutats, no és simplement el fons i l’escenari innocu on succeeix la vida, sinó que determina i influeix en com vivim de la mateixa manera que ho fan les nostres normes de convivència i les lleis que regulen les societats.
Amb aquesta idea com a base la Fundació Mies van der Rohe vol convidar a la reflexió sobre l’espai construït que ens envolta, les ciutats que volem i, per tant, la societat que volem.

Cada pel·lícula comptarà amb una breu presentació i introducció a la temàtica realitzada per un convidat, i després de la projecció es crearà un espai de debat

3 de juliol: “La Zona”
Introduïda i presentada per Miquel Fernández – Doctor en Antropologia Social i Professor en el Departament de Sociologia de la UAB

31 de juliol: “Beasts of the southern wild”
Introduïda i presentada per Daniele Porreta – Doctor en Teoria i Història de l’Arquitectura.

4 de setembre: “High Rise”
Introduïda i presentada per Ester Jordana – Membre de la Càtedra de Filosofia Contemporània de la UB i professora a BAU.

 

Beasts of the Southern Wild (2012) de Benh Zeitlin

Una comunitat mixta de supervivents no convencionals s’aferra a una petita franja de terra al costat equivocat d’un dic. Anomena el seu territori relliscós la Banyera. A ningú li importen els hàbits burgesos d’higiene i propietat, ni l’ansietat que produeix el consumisme i l’estatus. No obstant, tots viuen seguint un codi clar: no falles a ningú que tingui problemes. No és un documental; i no hi ha res de la serietat antropològica que pugui matar una pel·lícula que mira cap a un racó obscur del món.

Daniele Porretta. Arquitecte, llicenciat a la Università degli Studi di Roma “La Sapienza”, des de l’any 2001 viu a Barcelona, on porta a terme la seva recerca sobre la ciutat contemporània. Doctor en Teoria i Història de l’Arquitectura per l’ETSAB-UPC amb una tesi dirigida per Juan José Lahuerta sobre l’evolució de la imatge de la ciutat del futur durant la primera meitat del segle XX, des de les utopies tecnològiques fins a les distòpies del control social. Ha estat membre del grup d’investigació de l’ETSAB Arxiu crític del Model Barcelona, dirigit per Josep Maria Montaner. És membre del Col·lectiu Accions Urbanes, de la xarxa Arquitectures Col·lectives, i col·labora amb associacions i plataformes de Barcelona sobre temes d’urbanisme i turisme. Ha estat director i comissari dels cursos La ciutat i l’imaginari de la destrucció (2011), Casa(s). Mirades sobre la idea d’habitar (2015) i La ciutat del futur: utopies i distopies a l’Institut d’Humanitats de Barcelona.

 

“La Zona” de Rodrigo Plá
Introduïda i presentada per Miquel Fernández

El mur és una imatge urbana contrastant i controvertida que se’ns presenta com a símbol de despullament, desplaçament i exclusió; un element que engendra conflictes socials i espacials. La Zona és un univers tancat on els protagonistes, regits per la por, acaben inventant les seves pròpies regles al marge de la llei que regeix als altres. Les normes morals, com les nocions bàsiques de respecte i convivència, es dilueixen en un accionar primitiu i deshumanitzat, on l’altre, el de fora, ja no és vist com una persona sinó com un enemic a destruir

Miquel Fernández González. Doctor en Antropologia social i màster en Criminologia i Sociologia Jurídica per la Universitat de Barcelona (UB). Màster i llicenciat en sociologia i antropologia social i cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha coordinat la publicació del llibre Fabricant l’immigrant (Pagès; 2009) i sobre aquest mateix tema, ha publicat els capítols “Immigrants per sempre?” (Els Altres Andalusos. La qüestió nacional, L’Esfera dels llibres, 2005) i “Immigració i associacionisme. De la nostàlgia a la ciutadania “(Els Terrassencs del Segle XX. Editorial Lunkberg, 2005) o articles com “Treballadors invisibles. Ciutadans il·legals. Una esquerda a la Cohesió social de Catalunya” (Idees, 2008). Ha publicat articles sobre altres temes com el de violència i noves tecnologies (“La violència i la seva normativització”. Revista d’estudis de la violència, 2009; Joves, vídeo digital i drogues. Prevenim.dro. PDS, 2011). La seva última etapa d’investigació s’ha centrat en la violència simbòlica i sistèmica amb diversos articles sobre la transformació urbanística i l’alteració urbana al barri del Raval de Barcelona (“La invenció de l’espai públic com a territori per l’excepció. El cas del Barri Xino de Barcelona”. Crítica Penal i Poder, 2012; “Usos de l’estigma. El paper de la prostitució en la revalorització urbanística “Illa Robador”. Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 2012; “Contra el bé, la civilització i el progrés. Apunts per una epistemologia de la moral relativa a les Intervencions urbanístiques al Raval”. Astrolabi: revista internacional de filosofia, 2012, entre altres).

La seva tesis doctoral “Matar al Chino. Entre la Revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona” defensada el 2012 va ser publicada per Virus Editorial el 2014. A més de l’ISOR, és fundador y primer coordinador de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà, membre del GRECS (Grup de Recerca en Exclusió i Control social) i professor d’Antropologia dels moviments socials i de Disseny de projectes al Màster d’Exclusió Social de la Universitat de Barcelona. Professor de Pensament Sociològic Contemporani i de Sociologia de les Identitats a la Universitat Autònoma de Barcelona. Consultor de l’assignatura de Sociologia per al grau conjunt d’Antropologia i Evolució Humana que ofereixen la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya.

Categoria


Data

3 i 31 de juliol, 4 de setembre - 21:30h

Organitzador

Comissària: Celia Marín Vega

Lloc

Pavelló Mies van der Rohe

Veure mapa

Notes

Gratuït. Entrada lliure. No és necessari reservar

Amb la presència de:
Moritz Case bw