Com que volem rebre’t aviat amb la nostra millor cara, aquests dies que el Pavelló és tancat, nosaltres també hem aprofitat per fer neteja a fons. Hem arreglat el jardí, tots i cadascun dels marbres han estat tractats amb aigua a pressió controlada i estem restaurant l’escultura.
Ha calgut retallar la tanca perimetral de troanes que la primavera ha fet rebrotar amb força i hem pogut replantar la catifa d’heura que s’ha fet tupida. Aquest temps de quietud ha portat més ocells que mai, les libèl·lules s’acosten a l’aigua del estanys acabats de netejar i les papallones celebren les flors de l’adelfa, les espigues dels acants i les poncelles de les magnòlies que just es preparen per badar-se en el jardí exuberant.
L’escultura de Georg Kolbe també reb el seu tractament de bellesa amb un acurat procés de restauració i conservació. L’exposició al sol, a les plujes de fang i als canvis d’humitat i de temperatura durant trenta-cinc anys han creat una pàtina a la superfície del bronze i aplanat els detalls del modelat fins a comprometre el seu estat de conservació.
La intervenció posa al descobert i evidencia la intenció de l’artista a través dels detalls del procés de creació: Les marques d’espatulat i petites incisions expliquen els estris de treball escollits i els punts d’òxid ens fan deduir que la tècnica de la fosa del metall que es va utilizar és a cera perduda.
Amb l’objectiu de recuperar l’esperit original i la capacitat de despertar-nos l’emoció (pathos) que tenia inicialment aquesta peça, estabilitzar-la i exaltar la seva estètica s’ha homogeneïtzat la seva superfície eliminant els regalims verds dels clorurs que resulten del procés d’oxidació i corrosió. Així ha recuperat la seva pàtina original que era d’un color terrós: rosso indiano amb la què un dia va sortir de la foneria a Berlín camí de Barcelona.