“Untitled” (Loverboy) – Felix Gonzalez-Torres

Presentem al Pavelló Mies van der Rohe la instal·lació “Untitled” (Loverboy) com a part de l’exposició Felix Gonzalez-Torres. Política de la relació del MACBA. L’adaptació d’aquesta peça, que consisteix en una cortina de tela blava que toca lleugerament a terra, a l’espai arquitectònic i la sensualitat poètica que hi introdueix, ens obre la mirada no només a l’obra presentada sinó també a noves relectures del Pavelló.

 

“Untitled” (Loverboy) 1989
Tela blava i subjeccions
Dimensions variables

Col·lecció d’Andrea Rosen

 

La instal·lació “Untitled” (Loverboy) de Felix Gonzalez-Torres ―americà, nascut a Guáimaro (Cuba) el 1957 i mort a Miami (Estats Units) el 1996 a causa de la sida― forma part de l’exposició Felix Gonzalez-Torres. Política de la relació i es presenta en col·laboració amb el MACBA. L’obra consisteix en una cortina de tela blava que toca lleugerament a terra. En l’obra de Gonzalez-Torres, el color blau sol representar l’amor o la bellesa, però també la por. Aquesta instal·lació introdueix una sensualitat poètica a l’espai arquitectònic, al qual sempre s’adaptada. L’exposició ofereix una lectura política de l’obra de Gonzalez-Torres en relació amb el discurs postcolonial i amb la lluita antifeixista, principalment a Espanya i a les Amèriques, les seves històries compartides i els seus punts en comú, i de quina manera impacten en l’àmbit personal a través de qüestions referents a la memòria, l’autoritat, la llibertat i la identitat nacional. La instal·lació tracta també la importància formativa de l’obra de Gonzalez-Torres en l’estètica queer. A l’exposició, tots aquests aspectes es troben relacionats, per exemple mitjançant el diàleg entre militarisme i homoerotisme, o mitjançant el compromís de Gonzalez-Torres amb la idea del monument, que es pot relacionar amb els relats sobre raça, colonialisme i feixisme.

Gonzalez-Torres va conèixer Espanya de petit, el 1971, quan ell i la seva germana van passar per Madrid, venint de Cuba i abans d’establir-se a Puerto Rico amb un oncle seu. Si bé va iniciar la seva formació artística a Puerto Rico, per continuar els seus estudis es va traslladar a Nova York, on va consolidar la seva carrera com a artista individual i també com a membre del col·lectiu Group Material. Des de l’òptica d’una identitat en transformació, l’obra de Gonzalez-Torres gira a l’entorn d’una política de la identitat complexa que es resisteix a les etiquetes simplistes en què aquesta se sol englobar, i que permet entrar en la seva obra en els contextos diversos d’Espanya, de l’Amèrica Llatina i del Carib. Sempre en trànsit entre contextos i identitats, en la seva obra Gonzalez-Torres tracta minuciosament les complexes codificacions d’una identitat mutable. Va qüestionar i subvertir reiteradament les classificacions que, segons creia, marginaven, així com l’estereotip de l’artista «hispà»; això el va dur a suprimir els accents que duia el seu nom, un gest amb què subratllava i alterava les etiquetes identitàries simplistes o discriminatòries. Gonzalez-Torres aspirava en canvi a la igualtat, sense deixar de ser conscient que l’acte de mirar ja revesteix una identitat. En aquest sentit considerava l’estètica com a quelcom intrínsecament polític. D’acord amb les idees d’Édouard Glissant (1928-2011), escriptor i filòsof de Martinica, l’exposició posarà l’accent en l’obertura conceptual de l’obra de Gonzalez-Torres com a compromís polític, anàloga a l’actitud de Glissant per l’èmfasi compartit en la mutabilitat i per la seva dinàmica, així com per la poètica de la relació, que d’altra banda és susceptible d’englobar la política de la relació.

Categoria


Data

25-03-2021 < 11-04-2021

Organitzat amb

MACBA

Lloc

Pavelló Mies van der Rohe