Michael Wesely. 1:100 Past and Present

“La longitud extrema de l’exposició comporta un canvi en la percepció.”
Michael Wesely

Amb el títol programàtic 1:100 s’evoca l’escala estàndard d’arquitectura. L’artista alemany Michael Wesely la planteja aquí com a referència temporal: l’experiència d’un sol any en comparació a la durada incomparablement més llarga i amb prou feines aprehensible de 100 anys de la Bauhaus. Des de setembre de 2017 fins a setembre de 2018, Michael Wesely va crear una obra fotogràfica al Pavelló de Barcelona de Mies van der Rohe. Una càmera amb un obturador permanentment obert, muntada per l’artista dins del pavelló, va gravar l’esdevenir d’un any complet. El resultat és una única imatge fotogràfica. Deixa de ser reconeixible tot el que és mòbil o passatger, queda esborrada tota espontaneïtat. L’única cosa que es pot veure són l’arquitectura, el parc, les traces solars i poc rastre de moviments humans al pavelló. La vista apareix màgicament eclipsada per la llum, com fantasmalment buida: una vista del món exterior transformada en sobrenatural, en existencial.

Ara, aquesta tardor, es presenta una impressió de gran format d’aquesta fotografia exactament en el mateix punt del pavelló on va estar penjada la càmera. D’aquesta manera, la direcció de visualització de la càmera s’entrellaça amb la direcció de visualització dels visitants que veuen aquesta fotografia. La penetració de l’espai exterior a l’interior, un motiu central en l’arquitectura de Mies van der Rohe, es ressalta en la presentació de l’obra. Perquè a través de les parets de vidre, en la percepció de la fotografia, la vista exterior i la vista interior estan novament entrellaçades, i amb elles les capes de temps, de durada i present, de “Passat i present”.

Aquest treball in situ “1: 100” s’ha convertit per l’artista en el punt de partida per a la contemplació del temps en el llegendari pavelló de Mies van der Rohe. En una fotografia, que també es mostrarà a l’interior del pavelló, es fa referència a un aspecte diametralment diferent però igualment central del pavelló: l’ancoratge de la icona arquitectònic occidental en el context global. Novament, es tracta d’una foto de llarga exposició, però aquesta vegada de menys durada. Gent esperant al vestíbul d’una estació, que no es pot identificar amb més precisió, segueix referint a alguna cosa universal. En aquest cas l’acció humana, fins i tot les persones en si, són més recognoscibles que en la imatge d’un any d’exposició. No obstant això, novament l’arquitectura estàtica de la simple sala predomina per sobre de la fugacitat de la vida humana. La vista inevitablement es trasllada aquí als objectes estàtics, en aquest cas també als estris quotidians, en els quals es reflecteix una situació simple, no europea. El buit, la noblesa del pavelló són situades aquí per Michael Wesely en la imatge del temps d’una societat globalitzada. També en aquest cas es mostrarà la fotografia com una gran ampliació espacial al pavelló, amb una fotografia de la mida de la paret, bloquejant la vista del pati de l’escultura. A la fotografia les persones de peu i esperant ser vistes es refereixen formalment a la imponent escultura de Kolbe al pati. Alhora, l’aura clara i tranquil·la del pavelló queda especialment realçada per la imatge de la vida quotidiana actual, caracteritzada per una gran transitorietat, mobilitat i incertesa.

Una altra obra fotogràfica de gran format es pot veure a l’exterior del pavelló. És el resultat dels anys d’implicació de l’artista amb l’estètica de l’impressionisme i amb un dels seus principals representants, Claude Monet. Durant diversos anys va realitzar estudis i fotos de llarga exposició al Jardí de Nenúfars de Giverny, que el mateix artista francès Claude Monet havia creat per inspirar les seves grans pintures de nenúfars. Michael Wesely va fer fotos de llarga exposició dels estanys de nenúfars, que ara es refereixen a una doble realitat, a les condensacions temporals de la natura, així com a les condensacions temporals en la pintura de Monet, que amb les seves imatges impressionistes ens va assenyalar per primera vegada la relativitat del fenomen visual. A Barcelona, ​​una versió dels estudis de Wesely sobre Monet s’exposarà darrere de la piscina gran del pavelló, en què hi va haver nenúfars quan la inauguració el 1929. Mies van der Rohe va triar deliberadament les formes orgàniques suaus dels nenúfars com a contrast i complement a la seva estricta arquitectura. La visió de l’impressionisme de Wesely combina l’experiència de l’espai a l’aire lliure no només amb l’experiència de la natura, sinó també amb la de l’art. En diàleg amb una fotografia gairebé “pictòrica”, l’arquitectura aparentment real en si mateixa apareix artísticament transformada, individualment determinada.

Els aspectes aparentment tan estàtics i finals, aparentment objectius de l’arquitectura de Mies, vistos a través de les ulleres visuals de Michael Wesely, es mostren en definitiva, tan temporals, subjectius i variables com la nostra existència sencera. Les tres obres de gran format de Michael Wesely, “1: 100. Passat i present”, permeten ubicar de manera molt diferent al Pavelló. Les fotografies fan possible experimentar diverses dimensions del temps i de la cultura al pavelló d’una nova manera, ancorant el monument de fama mundial no només als cicles de vida i els processos de la història, sinó també a la manera com es viu en el present.

Dr. Joachim Jäger, comissari artístic

Michael Wesely
Nascut el 1963 a Munic, viu i treballa a Berlín. Les seves obres més conegudes són la sèrie de fotos a Potsdamer Platz, el Museu d’Art Modern (Nova York), fotografies de l’arquitectura de Brasília i Sao Paulo, així com una sèrie de retrats que encara no s’ha completat. Exposicions, entre altres, a Hamburger Bahnhof (Berlín); Kunsthalle (Kiel); Gemeentemuseum (La Haia); Mies van der Rohe Haus (Berlín); Biennal de Sao Paulo (Sao Paulo) i Biennal de l’Havana (Cuba).

Obres a 1: 100. Past and present de Michael Wesely
“Mies van der Rohe Pavillon (2017.09.13 – 2018.09.13)“, fotografia sobre vidre, 300 x 650 cm
“Estació de ferrocarril (17.29 – 17.34, 29.12.2005)“, fotografia en aludibond, 300 x 700 cm
“Giverny (15.5. – 2016.11.06)“, fotografia en aludibond, 300 x 1000 cm

Data

21-9-2019 < 13-10-2019 + 26-9-2019, 18:30

Instalación de la cámara en el Pavellón Mies van der Rohe

Presentació de la intervenció i col·loqui amb l’artista el 26 de setembre a les 18.30h

 

Organitzat amb:
Goethe – Institut Barcelona

Amb la col·laaboració de:
Federal Ministry of Foreign Affairs of Germany
Generalkonsulat der Bundesrepublik Deutschland