MoMA. Where do we Stand?

Where do we stand?*
Architecture. The Influence of Cultural Exchange between Europe and America.

La Fundació Mies van der Rohe de Barcelona i el Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York, organitzen una taula rodona sobre la influència de l’arquitectura europea a Amèrica, passat i present.

El Museu d’Art Modern és membre del Patronat de la Fundació Mies van der Rohe des de 1983 . Aquest esdeveniment serà un punt clau en la futura interacció entre ambdues institucions i el seu paper en la difusió i la consciència de la importància de l’arquitectura a nivell mundial.

Pedro Gadanho, comissari d’Arquitectura Contemporània del MoMA, Vicente Guallart, arquitecte en cap de la ciutat de Barcelona i Giovanna Carnevali, directora de la Fundació Mies van der Rohe, presentaran els objectius de les institucions i els programes futurs que tindran un abast mundial.

Què: Intercanvis Acadèmics/Institucionals i de col·laboracions professionals entre Europa i Amèrica
On: Teatre Titus 1 del MoMA
Quan: 23 de novembre de 2013, 14:15
Com: 2 taules rodones, cadascuna amb un moderador i 4 participants
Qui: Taula 1 Taula 2
Intercanvis Acadèmics/Institucionals Intercanvis Professionals
Moderador: Barry Bergdoll Moderador: Kenneth Frampton

Participants: Participants:
Mohsen Mostafavi Winka Dubbeldam
Alejandro Zaera-Polo Craig Dykers (Snøhetta)
Bernard Tschumi Jing Liu, Florian Idenburg (So-IL)

Contingut
La celebració dels 25 anys del Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe és l’oportunitat de presentar aquest esdeveniment doble que analitzarà i debatrà com el context cultural europeu ha estat i està sent exportat a Amèrica.

La discussió s’endinsarà en la influència i la situació dels intercanvis culturals entre Europa i els Estats Units en el camp de l’arquitectura.

Passada la conciliació de l’Europa oriental i occidental i en el context de prosperitat econòmica durant aquests 25 anys, l’arquitectura europea ha experimentat una edat d’or. Moltes construccions emblemàtiques s’han aixecat per tot el continent mostrant un esperit audaç i de confiança.

Atès que la crisi econòmica i social es perpetua, les condicions i exigències de l’arquitectura estan canviant i també ho fan els principals valors que s’espera que es mantinguin.

Molts arquitectes europeus van treballar i van viure als Estats Units després dels forts canvis econòmics i polítics ocorreguts a Europa durant la primera meitat del segle XX. La discussió té com a objectiu descobrir si tant en el pensament com en l’acció l’arquitectura europea segueix tenint de nou una forta influència en l’arquitectura i la cultura americana.

Exporta l’arquitectura europea valors com l’experiència tècnica en els camps de l’educació, el medi construït i els criteris relacionats amb els concursos?

El context de la producció de la construcció és diferent en ambdós costats de l’Atlàntic, però és també diferent l’avaluació que es fa de l’arquitectura? El pensament europeu influeix l’americà? Quin tipus de criteris s’utilitzen avui en dia i s’utilitzaran en els pròxims anys per a jutjar les obres d’arquitectura? De quina manera aquests criteris retroactivament influeixen als professionals europeus?

“Where do we stand?”

Els participants en cada taula són reconeguts internacionalment com a professionals del camp de l’arquitectura teòrica i pràctica, que han tingut una forta relació amb el Premi d’ d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe.

Aquests arquitectes han influït l’arquitectura i seguiran tenint una influència internacional específicament en la relació entre Europa i Amèrica.

Els participants no podran presentar els seus propis projectes. Juntament amb el moderador de cada taula, presentaran els seus pensaments i idees a través de les seves experiències i coneixement.

Els participants de la Fila 0 prendran part en la discussió recolzant els diàlegs amb els seus punts de vista i a través de les seves experiències.

Les discussions han d’aclarir la influència europea de l’arquitectura i on som ara.

* Marcel Breuer es va fer la mateixa pregunta en un article publicat a Architectural Review (abril 1935, 133-136): “En el passat m’he oposat a gran part d’aquesta teorització sobre la nova arquitectura, en la creença que el nostre treball consistia a construir, i que els nostres edificis eren suficient, ja que parlen amb suficient claredat per si mateixos. D’altra banda, em vaig quedar una mica sorprès quan em vaig adonar de la freqüència amb la que hi havia una discrepància considerable entre les teories i les persones que les defensaven. El perill de tota teorització és que, si portem massa lluny els nostres arguments, un és propens a deixar el món de la realitat enrere. Alguns dels principis del Moviment Modern s’han adoptat àmpliament, però s’han compromès en ser utilitzats per separat i sense cap relació amb els objectius del Moviment en conjunt. Per tant, s’ha convertit en una necessitat urgent el realitzar un examen més detingut de la ideologia de la Nova Arquitectura”.

La Fundació Mies van der Rohe i el MoMA recolzen la influència convergent de la teoria i la pràctica en l’arquitectura. La coincidència en el títol és tan sols això, però la considerem una coincidència magnífica.

Categoria


Data

23 de novembre, 2013

Lloc

MoMA, 11 W 53rd St, New York, New York 10019

Veure mapa

Crèdits

MoMA
Coordinadors
Pedro Gadanho
Barry Bergdoll

Leah Barreras

Fundació Mies van der Rohe
Directora
Giovanna Carnevali

Coordinador
Ivan Blasi

Textos
Llorenç Bonet

Finances
Laura Arenas
Arnau Cabeza

Equip
Anna Bes
Meritxell Cuspinera
Jordi García
Raúl Martínez
Clara Moreno

Disseny gràfic
Spread

Comunicació
Anna Giró
Mercedes Soler-Lluró, Gemma Pasqual/ICE