Spencer Finch. Fifteen Stones (Ryōan-Ji)

La Fundació Mies van der Rohe i la Galerie Nordenhake presenten la intervenció “Fifteen stones (Ryōan-ji)” de Spencer Finch.

El programa d’intervencions artístiques al Pavelló Mies van der Rohe genera una hibridació entre disciplines artístiques que contribueix a la difusió de la cultura arquitectónica, estimula el debat i la reflexió crítica, i genera noves mirades sobre les respostes de l’arquitectura als reptes que enfronta la societat.

Ryōan-ji, “el temple del repòs del drac”, es troba situat a Kyoto i evoca el seu cèlebre karesansui (jardí zen), considerat una de les obres mestres de la cultura japonesa. Sobre una superfície de grava blanca de 25x10m, gairebé les mateixes dimensions que l’estany del Pavelló Mies van der Rohe, es disposen quinze pedres de tal manera que no és possible veure-les a la vegada, sigui quina sigui la posició de l’observador. Aquesta composició abstracta de pedres en l’espai que incita a la meditació, està oberta a la interpretació, de la mateixa manera que Fifteen Stones. La proposta també fa referència als lligams entre el Moviment Modern i concretament l’obra de Mies van der Rohe, i el precedent japonès. Poques vegades s’han proposat connexions directes entre la manera de pensar i de treballar de l’arquitecte alemany i la base filosòfica i conceptual de la cultura japonesa. Aquesta proposta ens permet reflexionar sobre els aspectes més lírics de l’obra de Mies van der Rohe i un dels materials més destacats del Pavelló, la pedra, en aquest cas en el seu estat natural i establint un diàleg amb el travertí tallat, polit i penjat que forma les parets, el paviment i el banc des del qual s’observa la composició.

Spencer Finch treballa utilitzant una gran varietat de mitjans, incloent aquarel·la, fotografia, vidre, electrònica, vídeo i llums fluorescents. Tracta els conceptes elusius de la memòria i la percepció a través d’instal·lacions lleugeres. Algunes de les seves obres més conegudes són: The River That Flows Both Ways (New York High Line Park) i Trying to Remember the Color of the Sky That September Morning (National September 11 Memorial & Museum).

“El Jardí Ryōan-ji de Kyoto i el Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona són dos dels meus llocs preferits del món. Malgrat les seves moltes diferències, per mi són increïblement semblants pel fet de generar pensament en quant a éssers humans veient i movent-nos per l’espai. Wittgentstein va dir: “Recorda la impressió que deixa la bona arquitectura; transmet pensament: fa que vulguem respondre amb un gest” (Culture and Value, The University of Chicago Press, 1984). Considero que quan estic en qualsevol d’aquests llocs, el meu cervell treballa amb la directa posada, intentant assimilar l’espai; al Pavelló amb la relació entre interior i exterior i la construcció en el lloc, i a Ryōan-ji, amb les pedres relacionant-se entre sí i amb un paisatge metafòric més ampli. Tots dos llocs són profundament humans, es tracta de sentir-se com un ésser físic i viu en relació amb el món i també d’un assoliment gegant d’un profund pensament abstracte, gairebé com descobrir un complex teorema matemàtic. Al deixar caure una versió de Ryōan-ji a l’estany reflectant del Pavelló i veient aquests dos miracles de la humanitat un al costat de l’altre, espero que el meu cervell exploti.”

Spencer Finch

Data

27/09/2018-21/10/2018

Programa:

27 de Setembre – Inauguració

Amb la col·laboració de:

En el marc de: