La Padrina i les pertinences de la domesticitat | Xevi Bayona

L’arquitectura pot fer domèstic l’espai per a l’habitar. És precisament el propi habitant que per fer-lo domèstic es val de pertinences; propietats personals en forma de mobles i objectes a on hi diposita l’ànima per guardar un bocí del seu món.

La padrina va néixer a Barcelona l’any 1927, aproximadament el mateix període que Mies redactava el projecte del pavelló. Més de noranta anys més tard, a part del record, només queda la seva domesticitat en  els objectes que un dia van ser d’aquesta persona. Objectes que moblen una casa convencional a Olot i que ens serveixen ara per a fer-nos preguntes.

Quina domesticitat té el Pavelló? La geometria de l’arquitectura regala una simetria vertical de l’edifici, una centralitat de la mirada que transita per una línia d’horitzó que divideix el cel i la terra.

Moblarem el Pavelló amb objectes quotidians per a contraposar-ho a l’espai buit i nu, farem una mudança, aquest cop temporal, per habitar el pavelló simètricament. Els mobles s’assentaran al sostre com si d’una ciutat invisible de Italo Calvino es tractés.

És un exercici per explicar les coses per comparació i sobretot per contrast.  Una reflexió de l’espai parlant amb metàfores de la vida i també de la mort. El món de dalt i el de baix, el cel i la terra, el terra blanc i el sostre de travertí, l’aigua com a porxo i els núvols de catifa. Un canvi de perspectiva que invita a la reflexió. Preguntes sobre el ple i sobre el buit. Un compendi a partir de la padrina i les pertinences de la seva domesticitat.

A la inauguració de la intervenció artística La Padrina i les pertinences de la domesticitat, que tindrà lloc el proper dimecres 30 de juliol a les 19:00 al Pavelló Mies van der Rohe, el seu autor, Xevi Bayona, conversarà amb Anna i Eugeni Bach que van intervenir el Pavelló l’any 2017 amb Mies Missing Materiality.

Un diàleg entre dues mirades aparentment contraposades que no obstant comparteixen el fet de qüestionar les maneres d’habitar un espai. I que contrastaran també les seves experiències en el disseny i la materialització d’aquestes dues intervencions que modifiquen tan radicalment la imatge ‘natural’ del Pavelló.

Xevi Bayona (Olot, 1982) fundador de Bayona Studio, és un arquitecte i artista d’Olot, amb estudis de Belles Arts a Olot, formació d’arquitecte per la ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) amb el PFC Biblioteca-Ludoteca a Espinho, Portugal, i amb estudis a la FAUP (Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Porto). Post Grau de Paisatgisme a l’(ETSAB) I Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic a l’(ETSAB) amb la tesina “La Girona dels Carrers- Escala”.

És, des dels seus inicis, Director Artístic del Festival del Foc i la Llum, Lluèrnia d’Olot. Des del 2008 professor a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Girona. Des del 2018 Professor al màster internacional d’arquitectura efímera d’Elisava. Ha donat conferències, workshops i realitzat intervencions efímeres a diverses ciutats Europees. Guanyador de diversos premis, entre els quals tres premis FAD, diversos projectes finalistes I seleccionats, guanyador de premis i mencions d’arquitectura de les Comarques de Girona, guardonat amb el Premi Europeu AHI 2025 Architectural Heritage Intervention i el Premi internacional City Scape Award 2024 per la renovació del Firal d’Olot projecte realitzat amb Jaume Bach, Anna Bach, Eugeni Bach, Alba Colomer i Lluís Pauné.

Guanyador del concurs Changing Tracks, un projecte europeu per realizar 3 instal.lacions, a Catalunya, Anglaterra i Irlanda. Des del 2017 col·labora I realitza projectes conjuntament amb Àlex Posada, MID Studio.

Ha realitzat obres civils com la Rehabilitació del pont de l’Estat de Tortosa sobre el riu Ebre, la rehabilitació de la zona esportiva de Sant Jaume de Llierca o el Firal d’Olot, així com obres d’arquitectura com la Casa dels tres murs, la casa Montsacopa o el restaurant Equilibri. Ha realitzat intervencions efímeres com El magatzem dels Reis Mags a Fabra i Coats, Farbalà al Caixaforum de Barcelona, Habitare o llar sense casa, Vermell a Suècia o Niu de foc a Lluèrnia. És comissari a la Casa de la Arquitectura de l’exposició “De Puertas a Fuera” conjuntament amb l’Ana Amado i en Jaume Prat. També ha realitzat la instal·lació de Nadal a la plaça de Sant Jaume de Barcelona al 2024.

Bayona Studio és un taller d’arquitectura art i paisatge situat al peu d’un volcà d’Olot, a la Garrotxa.

Es desenvolupen projectes per indagar amb les emocions. Un mètode de treball des de l’experimentació, la investigació i la recerca. Prototips i assaigs a cavall de l’arquitectura, l’urbanisme, l’art, el paisatge, les instal·lacions efímeres i la llum.

Projecten atmòsferes i paisatges d’escales físiques diferents, però sobretot amb escales temporals que són un condicional del mateix projecte. Una recerca de la bellesa des del respecte i l’enteniment de l’entorn social, antropològic, físic i cultural per a fer preguntes al món en el que habitem.

Més vídeos de la intervenció