Edwin van der Heide. Spectral Diffractions

La instal·lació sonora “Spectral Diffractions”, de l’artista holandès Edwin van der Heide, forma part d’un projecte de col·laboració entre Sónar+D, la Fundació Mies van der Rohe, el Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació EINA. El seu objectiu és posar en contacte estudiants de tecnologia musical amb creadors de renom internacional, per tal de presentar les propostes sonores més avançades, des del punt de vista tecnològic i estètic, en el context singular del Pavelló Mies van der Rohe.

“Spectral Diffractions” consta d’un sistema de 40 altaveus situats sobre la coberta del pavelló, emetent de forma independent les diferents freqüències parcials del so d’una veu humana. Aquestes freqüències parcials, sentides per separat, de cap manera sembla que procedeixin d’una veu (de la mateixa manera que els colors de l’arc iris no ens fan pensar en la llum blanca), però, degut al caràcter altament reverberant dels materials del pavelló, el visitant sentirà superposicions d’aquestes ones simples i, a mesura que es desplaci per l’espai, podrà apreciar per moments el so d’aquesta veu, reconstituida a partir de les seves components simples fonamentals.

Edwin van der Heide explica la seva peça amb aquestes paraules: “Per tal de descriure i analitzar un so, podem descomposar-lo en el seus sobretons sinusoïdals. Això implica una jerarquia d’aquest so sobre els seus sobretons. “Spectral Diffractions” assaja el control autònom dels diferents sobretons, amb el propòsit d’invertir aquesta jerarquia. Els sobretons són tractats com entitats independents, que poden formar relacions dinàmiques determinades, però també mantenir un estat autònom o “intermedi”. Una determinada relació entre els sobretons pot correspondre a la d’un so en particular (concret o reconeixible) i donar lloc, per tant, a la seva percepció. Malgrat tot, com que els sobretons són tractats de forma autònoma, aquest ordre específic dels sobretons pot pensar-se com un estat transitori, capaç d’evolucionar en qualsevol direcció, cap a qualsevol altra configuració. El fet d’invertir la relació entre el so i els seus sobretons permet un grau de control en el qual el morphing es converteix en una qualitat intrínseca de la síntesi de so. Cada sobretò no només té una freqüència i una amplitud específiques, sinó que té també la seva pròpia ubicació a l’espai. Aquests poden agrupar-se, o poden també explotar a l’espai, projectant-se en direccions diferents”.

Horaris de visita “Spectral Diffractions” al Pavelló Mies van der Rohe:

Dimecres 11 juny: 10-20h
Dijous 12 juny: 10-20h
Divendres 13 juny: 10-20h
Dissabte 14 juny: 10-17h

Accés gratuït amb entrada Sónar de Dia, acreditació professional o abonament.
Resta:
General public: 5 €
Students: 2,60 €
Children under 16: free

Data

11 de juny de 2014 - 14 de juny de 2014

Lloc

Pavelló Mies van der Rohe

Veure mapa

Crèdits

Comissari
Lluís Nacenta
Col·laboració en la investigació de so
Antonio Sa Pinto.

Organització
Sónar+D
Fundació Mies van der Rohe
Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Fundació EINA
Reino de los Países Bajos
Mondriaan Fonds