El més senzill és el més difícil de fer, Laercio Redondo al Pavelló Mies van der Rohe - Fundació Mies van der Rohe

El més senzill és el més difícil de fer, Laercio Redondo al Pavelló Mies van der Rohe

En el marc del Barcelona Gallery Weekend, la Fundació Mies van der Rohe i Ana Mas Projects presenten una intervenció de l’artista Laercio Redondo, que explora la història i les seves múltiples narracions. L’objectiu és crear un diàleg amb el propi espai, plantejant qüestions de memòria i esborraments en el temps, especialment en relació amb la seva construcció i posterior reconstrucció.

Per a Redondo, els referents arquitectònics com el Pavelló no només tenen història, sinó que també expliquen una història. Es tracta essencialment d’instruments narratius que serveixen al seu temps (i a la seva ideologia dominant) ressaltant certs aspectes de la història i desviant-ne d’altres. Per això, la intervenció aquí és subtil: busca produir disrupcions gairebé invisibles a l’espai que magnifiquin aquest efecte.

La peça central està formada per un conjunt d’expositors translúcids, fets de seda i distribuïts meticulosament al llarg dels panells de vidre. Representant les poques fotografies de l’edifici original que van sobreviure i que van servir de models per a la seva reconstrucció, confronten l’espectador amb una superposició del passat i del present. Oferint, per tant, una perspectiva composta sobre l’edifici i el jardí exterior.

L’artista també ha creat un conjunt de còpies sobre fusta contraxapada que es mostren en suports que utilitzen el mateix tipus de pedra de travertí que el terra del pavelló. Aquestes imatges, que apareixen a primera vista com a monocroms completament negres, depenen del moviment del cos (i la mirada) de l’espectador per revelar-se en un tènue contrast. Una peça sonora instal·lada al jardí completa la intervenció, oferint un relat de diverses capes sobre el treball de l’arquitecte i la seva col·laboradora Lilly Reich.

L’interès per Mies vas der Rohe forma part de la investigació artística a llarg termini de Redondo sobre el moviment modern internacional i brasiler, tal com es va veure en treballs anteriors com The Glass House (2008), Memory from Brasilia (2012), Façade (2014) i Detour ( 2015) entre d’altres. La variada selecció de suports de Redondo en el seu diàleg amb l’estructura física i simbòlica del Pavelló també és una picada d’ullet al trop modernista de difuminar els límits entre pintura, escultura, disseny i arquitectura.

 

Llegeix el text complet de Cecilia Fajardo-Hill aquí: L’Opacitat d’allò Modern, Cecilia Fajardo-Hil

 

Crèdits:
Textos: Cecilia Fajardo-Hill, Ivan Blasi, Laercio Redondo
Edició del text: Daniel Jablonski (text, Laercio Redondo)
Revisió dels textos: Ângela Vianna (text, Laercio Redondo)
Traduccions: Rosa Lleó (text de Laercio Redondo al castellà i català), Peter Lenny (text de Laercio Redondo a l’anglès), Fundació Mies van der Rohe (text de Cecilia Fajardo-Hill al català i al castellà)
Audio/Narració: Rosa Lleó
Projecte expositiu: Laercio Redondo in collaboration with Birger Lipinski
Agraiments a:Alba Baeza Martínez, Ana Mas & Ana Mas Projects, Birger Lipinski, Carla Zaccagnini, Cecilia Fajardo Hill, Chiara & Claudio Bugatti, Daniel Jablonski, Daniel Steegmann Mangrané, Fundació Mies van der Rohe i equip, Ivan Blasi, Jeanine Toledo, Juliana Suzuki, Kaira M. Cabañas, Laura Cantero, Laura Erber, Marcia Leite, Simone Prais, Soraya Guimaraes Hoepfner i Rosa Lleó.

L’exposició compta també amb el suport de The Swedish Arts Grants Committeé

 

Inauguració 16-9-2020, 19:00h
Amb reserva prèvia

Text de Cecilia Fajardo-Hill: Text