White Flags. Iñigo Manglano-Ovalle

Dues banderes onejen davant del Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona. Substitueixen les banderes alemanya i espanyola que onejaven davant del Pavelló original el 1929.

Una pilota blanca solitària flota a la piscina coberta, a prop de l’estàtua d’un nu femení.

A l’interior del Pavelló s’hi exposa una maqueta arquitectònica blanca. Es tracta d’una interpretació del projecte de Pavelló alemany que Mies van der Rohe va proposar per a l’Exposició Universal de Brussel·les de 1935 (la proposta de Mies formava part d’un concurs organitzat pel Tercer Reich, aleshores al poder a Alemanya).

A l’interior del Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona hi penja un petit dibuix blanc. És una còpia de l’esbós que l’arquitecte va fer el 1934 de la façana i les banderes del projectat Pavelló.

També hi ha una fotografia d´un nen marroquí al´interior del Pavelló. El nen està dret davant del Pavelló i porta una petita bandera blanca.

“El doble… és una figura imaginària que, com l’ànima, l’ombra, la imatge especular, aguaita el subjecte com el seu altre, que fa que el subjecte sigui ell mateix I, al mateix temps, mai més no s’assembla a si mateix mateix, I aguaita el subjecte com una mort subtil i sempre anunciada.”

Jean Baudrillard Simulacre et Simulation (París: Galilée, 1981)

Iñigo Manglano-Ovalle (1961, –) és un artista conceptual nord-americà conegut per la seva escultura, vídeo i instal·lacions multidisciplinars i d’orientació social, així com pels seus projectes basats a la comunitat urbana. Ha exposat en llocs com la Biennal de Sao Paulo el 1998 i la Documenta de Kassel de 2007 gairebé sempre explorant la relació dialèctica entre l’estètica minimalista, les ambicions utòpiques del modernisme i la ciència, i les conseqüències socials, geopolítiques i ecològiques, sovint negatives, de tals ideologies.