CENTRALA. Nenúfars blancs / White waterlilies - Fundació Mies van der Rohe

CENTRALA. Nenúfars blancs / White waterlilies

La instal·lació reintrodueix una constel·lació de nenúfars que havien poblat l’estany gran del Pavelló Mies van der Rohe.

El projecte afegeix el toc final a la reconstrucció del 1986 de l’icònic disseny de Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich. Un conjunt de plantes aquàtiques, visibles a les fotografies del 1929 i recordades pels visitants del moment, que la història del disseny ha ignorat durant molt de temps. La intervenció artística de CENTRALA, en lloc d’oferir una reconstrucció fidel, té En compte la riquesa de la botànica aquàtica i la relació amb l’arquitectura.

Les plantes aquàtiques, també presents en altres projectes de Mies van   der Rohe i Reich de les dècades de 1920 i 1930, eren aleshores un element habitual de les composicions arquitectòniques. Utilitzades per arquitectes i paisatgistes, com ara Roberto Burle Marx, Isamu Noguchi, Gio Ponti, Carlo Scarpa i Pietro Porcinai, van florir especialment en fires internacionals. El Crystal Palace de Joseph Paxton, a l’Exposició Universal del 1851 celebrada a Londres, l’estructura del qual estava inspirada en una fulla de Victoria amazonica, i la presentació de Joseph Bury Latour-Marliac d’espècies híbrides que va captivar Claude Monet a l’Exposició Universal de París del 1889, van crear una relació estable entre la botànica aquàtica i les exposicions internacionals, incloent l’Exposició Internacional de Barcelona el 1929. Actualment, els nenúfars han desaparegut de la majoria dels seus antics escenaris. La instal·lació al Pavelló Mies van der Rohe pretén retornar-los a l’imaginari arquitectònic.

La composició actual de l’estany inclou diversos nenúfars ornamentals: Nymphaea ‘Walter Pagels’ (que s’adapta a aigües molt somes), Nymphaea ‘Marliacea Chromatella Empordà’, Nymphaea ‘Trudy Slocum’ (de floració nocturna); i també nenúfars blancs autòctons (Nymphaea alba), entre els quals hi ha un exemplar obtingut en el projecte de recuperació dels darrers nenúfars silvestres de   Catalunya, del Delta de l’Ebre. Com a innovació en paisatgisme aquàtic, també s’hi han col·locat plantes submergides autòctones: el Potamogeton natans (que és una espècie amenaçada a Catalunya), el Potamogeton coloratus, o el Ceratophyllum demersum i la Zannichellia palustris. També s’hi han alliberat diversos artròpodes com ara les Notonecta sp., que depreden larves de mosquit, o zooplàncton (dàfnies i copèpodes) que s’alimenten d’algues microscòpiques i ajuden a mantenir l’aigua transparent. La nova imatge de l’estany, en línia amb la jardineria naturalística aplicada a l’aigua, contribueix als debats actuals sobre la renaturalització, el  disseny de microclimes urbans i el paper dels estanys artificials com a arques de Noè per a conservar ex-situ la biodiversitat aquàtica, tant amenaçada al nostre   país. També fomenta noves lectures de l’icònic Pavelló, l’estany del qual ha deixat de ser una superfície plana reflectora per formar part de l’estructura abstracta de l’edifici, a més d’un petit ecosistema en consonància amb els ritmes de la natura.

L’ecosistema del Pavelló s’ha investigat ben poc, tot i que la intervenció d’Andrés Jaque “PHANTOM: Mies as Rendered Society’’, juntament amb la investigació més extensa de Spyros Papapetros “In tangent with the structure of plant growth’’, publicada a Mies van der Rohe. Barcelona 1929, ja iniciaren una immersió en l’ecologia del Pavelló.

 

Autors: CENTRALA (Małgorzata Kuciewicz, Simone De Iacobis)
Curadoria: Aleksandra Kędziorek
Curadoria Fundació Mies van der Rohe: Ivan Blasi
Coordinació del projecte: Adriana Mas
Gestió del Pavelló Mies van der Rohe: Víctor Sánchez
Botànica aquàtica: Viver Tres Turons (Carles Palau)
Implantació: Viver Tres Turons (Ana Calderón i Carles Palau) @viver_tres_turons
Jardineria: Ruth Castilla
Documentació de vídeo: Åkerblom Studio @akerblom_studio
Assessoria d’arquitectura: Fernando Ramos
Assessoria tècnica Ajuntament de Barcelona: Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona 

 

Amb la col·laboració de:

Instituto Polaco de Cultura

i-Portunus mobility grant

 

Seguiu el projecte a Instagram:

@hydrobotany_and_architecture

 

“Water Lilies” – Centrala, Warsaw