








Similars elements als instal·lats a la Biennal de Venècia de 1996 van ocupar un any després un lloc històricament i arquitectònicament tan marcat com el pavelló Mies van der Rohe, on el repte per als arquitectes era dialogar amb un espai molt determinat per la puresa i essencialitat.
A més a més de plantejar una distribució específica per al pavelló, Miralles i Tagliabue van afegir als components del projecte venecià una sèrie de fotografies de l’antropòleg Domi Mora, autor de l’alfabet d’ombres que ja formava part de l’exposició. Les instantànies recollien detalls de vetes del marbre del mateix pavelló, en què es podien intuir figures similars a les de les pintures rupestres. D’aquesta manera, l’edifici s’allunyava, en certa manera, del purisme per convertir-se en cova. Així mateix, la puresa i l’abstracció van donar pas al festiu mitjançant la celebració d’un àpat a l’exterior.
Enric Miralles (1955-2000) i Benedetta Tagliabue (1963- ) EMBT és un estudi d’arquitectura de renom internacional fundat el 1994 just abans de l’inici dels Jocs Olímpics d’Estiu de Barcelona’92, un període d’apogeu de la ciutat i el seu arquitectura. Durant la seva col·laboració, Enric i Benedetta van iniciar projectes com el Nou Edifici del Parlament Escocès a Edimburg, l’Ajuntament d’Utrecht als Països Baixos, la Seu Central de Gas Natural Fenosa, la Renovació del Mercat i barri de Santa Caterina, casa seva a el nucli antic de Barcelona, etc.
14.03.1996 > 30.03.1996
Pavelló Mies van der Rohe
Fotografia
b&n: Domi Mora
color: Txell Cuspinera
