Un Pavelló en un jardí, en un parc a la muntanya

Si diem Pavelló Mies van der Rohe penses en arquitectura o en natura? En ciutat o en muntanya? Si hi vens amb temps i calma, disposat no només a una visita ràpida, sinó amb ganes de gaudir de l’observació o la contemplació, descobriràs no només una peça arquitectònica magistral sinó també el riquíssim entorn natural que l’envolta, les zones boscoses i els camins verds d’aquest turó que en la seva banda oposada dóna al mar.

El lloc on està emplaçat el Pavelló, que els arquitectes van pensar curosament i modificar respecte a la proposta inicial de l’encàrrec rebut, cus la falda de la muntanya amb el teixit urbà més dens. Un espai urbanitzat que dialoga amb un entorn de natura que acull altres jardins i equipaments culturals que configuren el Parc de Montjuïc i que constitueixen una proposta de lleure que suma cultura i natura. Així es dilueixen fronteres entre idees que tendim a llegir com a contraposades, que és una de les característiques que confereix singularitat i valor al Pavelló Mies van der Rohe.

Aquesta mateixa mirada que fem amb l’entorn la podem fer amb el propi jardí del Pavelló, un espai on estar entre arbres i plantes curosament cuidat durant tot l’any, aquests dies ple de flors i ocells. Si el mirem a través del tamisat dels vidres tintats veiem que el jardí s’hi incorpora com un material constuctiu més que confereix textura incorporant les formes orgàniques a una geometría rígida, com ho fan les vetes dels marbres o el gest de l’escultura de bronze o el moviment de l’aigua sobre les pedres o el fons de vidre negre en una ambivalent ambigüetat que suma transparent i sòlid, vidre i aigua, pedra i acer. Petit i gran, simple i elegant, paisatge i arquitectura, efímer i etern.

Categoria


Data

1-3-2021

Lloc

Parc de Montjuïc